Seda

Alessandro Baricco (Torino, 1958) és novel.lista, dramaturg, periodista i filòsof. Té un caràcter introvertit, poc amic del circ mediàtic. També ha participat a diversos programes de televisió i fins i tot ha col.laborat amb el grup de música electrònica Air. El polifacètic autor italià va escriure la seva obra de més èxit el 1996: Seda.
És la història d'Hervé Jouncour, situada a la segona meitat del segle XIX. Una lectura curta, ràpida i intensa. Plena de metàfores, emocions i secrets per descobrir. Difícil de no acabar-la d'una tirada. D'aquells llibres que no et faria res tornar-lo a rellegir.
Seda és un conte o una faula de sentiments. És la història d'un amor. El relat t'embolcalla suaument com una tela de fina seda.
Els seus ulls no eren orientals, i el seu rostre era el rostre d'una noieta.

3 comentari/s:

Marta ha dit...

Xavi!

M'has fet anar correns a treure la pols del llibre i fullejar-lo per recordar de nou la trama de la història. Sé que la manera d'escriure de Baricco va ser el que em va fer llegir el llibre, i ràpidament n'he buscat aquells fragments que més em van agradar. Quantes vegades havia hagut de recorrer al mapamundi per resseguir la ruta del protagonista amb el dit (França, Alemanya, Àustria, l'estepa russa, el llac Baikal...)! Estic d'acord amb tu: una lectura molt interessant.

Són curioses, les coincidències en gustos...

Salut!

marta casadesús f.

Xavier G. de Berga ha dit...

"Seda" no és una novel•la, ni un conte, ni una història, és una sensació, un perfum de te, un color transparent, un tacte incorpori, un viatge adimensional.
"Seda" és el meu llibre i Baricco el meu autor de capçalera.
Podeu gaudir amb qualsevol dels seus títols i cap d'ells us deixarà indiferents. Però si jo us he d'aconsellar, després de "Seda" seguiu per "Oceà", "Novecento" i "Terres de Cristall". Deixeu "City" per les vacances, per quan tingueu temps, perquè costa més de mastegar. La seva versió de la "Il•liada" permet d'entrar en un clàssic universal sense l'esforç que això habitualment suposa. "Sense Sang" i la darrera "Aquesta Història" són les menys sorprenents. I els assajos "Next", sobre la globalització, a partir dels fets de Gènova 2002, i "L'Ànima de Hegel i les Vaques de Wisconsin", sobre música, són aptes per a tots els públics, si la temàtica us interessa.

"Seda" és un petó, estremiu-vos-hi.

Xavier G. de Berga

Jordi ha dit...

El meu germà gran me'l va regalar la setmana passada i l'he llegit amb unes horetes.
Al llom del llibre hi ha una frase d'un crític que em va agradar: "És una novela escrita com una poesia". Hi ha moments que sembla que estiguis llegint un llibre de poesia, pel format, pel llenguatge...
M'agrada molt la descripció dels viatges, sempre repetits (te'ls arribes a aprendre...) però amb alguna petita variació.

M'ha fet pensar molt en tots els cucs de seda que havia criat amb fulles de morera de petit. Tenia un tresor a casa!