Concurs de Castells 2010

Els berguedans no hi entenem de castells. No n'hem fet mai, només sabem fer la Patum. No hi pleguem res tot i que, quan veiem altres que ho senten de debò, sentim una punta d'enveja. I, això sí, se'ns queda la boca oberta en veure com un humà damunt d'un altre pot arribar tan enllà del cel. Però no hi entenem i per això Berga és a anys llum de tenir una colla castellera.
Des d'aquesta desconeixença he vist jo els castells en els últims temps. Mica en mica vas llegint, mirant i conversant, vivint i respirant. Darrerament, en poques setmanes he tingut l'oportunitat de viure un Sant Fèlix i el Concurs de Castells de Tarragona, dues de les cites més importants del calendari.
La Tàrraco Arena Plaça era una amalgama de colors, un espectacle estètic magnífic. 14 colles disposades a donar el millor de sí mateixes, uns 3.500 castellers. Pel què fa a la competició: primers els Verds, segons la Joves de Valls i tercers la Vella de Valls.
Més enllà de la molta informació que ha aparegut a la televisió i als diaris, tres apunts:
- Els esdeveniments els expliquem entre tots a Internet i a temps real. Ho explica molt bé Joan Antoni Baron, alcade de Mataró. En aquets sentit, La Patum 2010 va ser un dels primers exemples de narració col.lectiva i massiva utilitzant Twitter.
- Els castells són emocions. Aquest escrit de Cugat Comas ho exemplifica.
- No tot és de color de rosa, no ens enganyem. No m'agraden les rivalitats mal enteses entre colles que van més enllà del que haurien d'anar.

Des de la meva ignorància minvant, desitjo que ben aviat els Castells es converteixin en Patrimoni de la Humanitat. La UNESCO ja tarda. De motius, en sobren.